p. 29 |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 303 de 346 | Següent |
|
petit (250x250 màx)
mitjà (500x500 màx)
gran ( > 500x500)
Alta resolució
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
Carregant continguts ...
» I , •« n n a i s •
Veterina'fis
tcmps, com provcs de pressumpció. Están basadcs en la detecció d'al- en la interrupció de la cadena epidemiológica en algún pas.
teracions sériques. La hiperproteinemia, consequencia d'un incrcment Sha de teñir present que en el nostre medí la leishmaniosi es una
de gammaglobulines, provoca una inversió del quoficient albúmi- zoonosi.
na/globulina (en créixer les globulincs i minvar les albúmines) i pot L'homc, encara que pot patir la malaltia, no té significació com
posar-se de manifest per proves de precipitació o per clectroforesi. font d'infccció. La importancia de reservoris com la guineu o la rata,
Aqüestes provcs sempre es van considerar purament de tipus com- per ara, encara no s'ha precisat. Per aixó les actuacions de tipus profi-
plementan ja que poden resultar positives en diverses altrcs afeccions. láctic s'han de dur a terme sobre el propi gos (el reservori reconegut)
Actualmcnt han cstat totalment substituides per proves de tipus es- i els f1ebotoms (vectors).
pecífic. La lluita contra els flebotoms pot fer-se, evidentment, mitjanc.ant
(c) Provcs serológiqucs especifiques: Pcrmetcn diagnosticar indi- insecticides, pero en la práctica cal pensar que és només d'aplicació
rectament la leishmaniosi i seguir-nc el curs evoluüu. Actualmcnt s'uti- limitada ja que les campanyes massives amb insecticides presenten
litzen fonamcntalment les proves d'immunofluoresccncia indirecta (IFI) molts inconvenicnts, fonamcntalment l'acció indiscriminada sobre l'en-
i d'ELISA, per a les que s'empren promastigots de Leishmania obtin- tomofauna del lloc.
guts en cultiu. Son proves que presenten alta sensibilitat i especifici- Tampoc resulta fácil incidir sobre el reservori. Cal no oblidar que
tat. mohs deis gossos infectats presenten durant un bon temps absencia
(d) Etiológic: Es el diagnóstic de certcsa, obtingut per visualitza- de simptomatologia. A manca de vacunes o medicamento profilác-
ció del propi parásit. tics, Túnica mesura potencialmentc cficaí; que seria l'cminació o el
Les leishmánies poden cercar-sc en material procedent de lesions tractament de tots els gossos parasitats, resulta difícilment aplicable,
cutánies, en mostres de sang, de molí d'os o, mes freqüentment, per tant per la dificultat de descobrir tots els animáis infectats com per
la facilitat d'obtenció i l'elevat percentarge d'aillaments, en puncions la relativa eficacia deis tractaments actualmcnt disponibles.
de gangli popliti. Amb el material obtingut es pot procedir a la in-
vestigado directa, al microscopi, del parásit o bé al seu cultiu.
L'exámen microscopic direetc es rcalitza preparant un frotis da- Bibliografía
munt d'un portaobjeaes que es tenyeix per alguna de les tecniques
habituáis en hematología; normalment s'utilitza la tinció de Giem- Benavides, I., Morillas, E, González Castro, J., Reyes, A., Valero, A.
sa. Els parásits, en forma amastigota, es reconeixen com petits cossos (1985). Aislamiento de Leishmania sp. en Rattus rattus en la provin-
ovalats de 2-4 /¿m, amb un nucli oval i un cinetoplast allargassat. So- cia de Granada. IV Congrés Nac. Parasitol. (Tenerife): 224.
vint, donada la seva escasedat, resulta difícil arribar a detectar algún BotetJ., Serra, T, Portús, M., Mora, R., Gallego, M. (1987). Inciden-
parásit. cia de la leishmaniosis en el área de Barcelona. Rev. Ibér. Parásito/.,
Per tal d'evitar els problemcs de diagnóstic, quan l'escasedat fa vol. extra: 51-54.
difícil la detecció, i també de cara a poder identificar la soca en cstu- Camacho Alejandre, F. (1914). El botón de Oriente. Progresos de la
dis cpidemiológics, es procedeix al cultiu. Clínica, 4: 45-55.
Els medis de cultiu disponibles actualmcnt son diversos, pero el Carda Aparici, P. (1949). Estudios sobre leishmaniosis canina. Rev. Sant.
mes emprat segueix cssent el NNN (Novy-Nicollc-McNcal). Es tracta Vet., 4(11): 884-906.
d'un medi difássic, amb una fase solida d'agar-sang i una fase líqui- Casares Mateos, E. (1961). Contribución al estudio del foco de leish-
da formada per solució salina afegida d'antibiótics. En cas de positi- maniosis canina de Madrid (sus relaciones con las formas humanas).
vitat les leishmánies es detectaran en la fase líquida en forma de pro- Rev. San. Hig. Públ, 35: 241-250.
mastigots allargats (de 10-20 nm) i móbils, que presenten una marca- Castillo Hernández, J.A., Sánchez Acedo, C, Gutiérrez Galindo, J.,
da tendencia en agrupar-se en «rosetes». Lucientes Curdi, J., Estrada Peña, A., Galmes Femenias, M. (1985).
En la inoculació d'animáis, habitualment es fan servir hámsters, Estudio epidemiológico de la leishmaniosis canina en la provincia de
es rcalitza quan es tracta de soques de difícil creixement en medi de Zaragoza. IV Congrés Nac. Parasitol. (Tenerife): 31.
cultiu o de mostres contaminades. L'animal s'infecta per injecció in- Covaleda, J., Vives, J., Soler Durall, C. (1951). Leishmaniosis canina
traperitoncal. Per tal de visualitzar el parásit, normalment en la mel- en Barcelona (Nota previa). Rev. San. Hig. Públ., 25: 708-712.
sa, cal esperar almenys dos mesos. Fernández Martínez, F. (1914). Nuevas formas de leishmaniosis pató-
Tractament: Contrariament al que ha sueccít amb la leishmaniosi genas humanas y caninas en el mediodía de España. Bol. R. Soc. Esp.
humana, les substancies disponibles per al tractament d'aquesta pa- Hist. Na/., 14: 496-502.
rasitosi mostren una eficacia molt relativa en els gossos. Gil Collado, J. (1977). Phlébotomes ct Icishmanioses en Espagne. En:
Els compostos mes utilitzats contra la leishmaniosi son els anti- Ecologie des leishmanioses. Colloques Internationaux du CNRS (Mont-
moniaLs pcntavalcnts. Aquests solen millorar l'estat general deis cans, pellier), 239: 177-190.
guarint fins i tot les lesions mes aparents, pero només en casos favora- Gallego, J. (1987). Aspectos bio-ecológicos de las leishmaniosis, con
bles arriben a eliminar el parasitisme. Cal considerar que la regla so- especial referencia a las formas autóctonas. Resúmenes Jornadas lee-
lcn ésser les recidives mes o menys tardanes. Els millors resultats s'ob- nicas Expoaviga'87 sobre pequeños animales: 17-28.
tenen en animáis que teñen la malaltia en fase inicial. Garnham, P.C.C. (1965). The leishmanias, with special reference to
Els compostos antimonials que s'empren son el glucantime (anti- the role of animal reservoir. Am. Zoologtsts, 5: 141-151.
monial de N-metilglucamina) i el pentostam (estibogluconat sódic). Gómez Nieto, C, Hernández, S., Anguiano, A., Gutiérrez, P.N. (1985).
De manera alternativa es pot emprar la lomidina (un derivat dia- Clínica de la leishmaniosis canina en Córdoba. IV Congrés Nac. Pa-
mínic) i l'amofetcricina B (antibiótic macrólid). rasitol. (Tenerife): 169.
Profilaxi: Com en tota malaltia infecciosa, la seva profilaxi reposa Lluch Borras, C , Soriano Mestre, J. (1990). Relación entre la apari-
93
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Annals veterinaris |
| Autor | Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona |
| Peu d'impremta | Barcelona : Col·legi de Veterinaris de Catalunya, 1988- |
| Data | -1988 |
| Matèria | Veterinària ; Revistes |
| ISSN | 1130-9539 |
| Type | Text |
| Identifier | 64331 |
| Idioma | cat |
| Drets | Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Universitat Autònoma de Barcelona". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització |
| Gestió dels drets (Europeana) | http://www.europeana.eu/portal/rr-f.html |
| Periodicitat | Periodicitat desconeguda |
| Enllaç | http://ddd.uab.cat/record/64331 |
| Notes | Continuació de: Annals del Col·legi Oficial de Veterinaris de la Província de Barcelona = ISSN 0210-725X. ; Descripció feta a partir de: Núm. 1 (octubre 1988) |
Descripció de la pàgina
Etiquetes
Comentaris
Afegir un comentari per p. 29
