Federació de Municipis Catalans : secció segona : origen i procés de la seva formació amb les assemblees de batlles celebrades en el Palau de la Generalitat de Catalunya els dies 29 d'octubre i 10 de desembre de 1931

              ÿþ22  
 
DIPOSIT ARIS 1 INTERVENTOR S  
 
La paraula, en pronunciar aquests noms, en I'hora d'ara, recorda el fet viu de la necessitat de defensar-nos. Contemplem imaginativament I'espectacle deplorable que ens ofereíxen les hisendes municipals de pobies de la nostra categoria, a la presencia d'aquests funcionaris que valen imposar a molts deIs nostres municipis I que a d'altres municipis ja s'han trobat imposats i hem de preguntar íorcosament: són una garantía per I'administració i la defensa deIs béns comunal s o bé representen una extorsió a la lliure circulacíó de la vida d'aquests béns mateixos? No cal pas que ens donem la resposta perqué tots sabern prou i prou bé, massa bé, que de seguir peraquest camí tant se valdría aviat que tots els Ajuntaments pleguéssim el ram i díguéssím als alts poders: teniu, no cal que siguern els actors d'una comedia que ens fa escarrassar a, fer veure que administrem els cabals comuns perqué fet i fet entre les irnposicions burocratíques, les imposicions inútils i els dentes que ens llega la dictadura ja se'ls enduen tots.  
 
Cornpanys: els que passem, amb la millor bona intenció, hores i més hores en les Cases de la Vila calculant la manera de fer obra positiva, assistirn a una realitat que sinó que la veíem i en palpem l'evídencía no podríem arribar a creure que existís. Es un fet curíosísslm i revoltant alhora, pero és així i així rnateix el denunciem: Ve aquest home formidable que presideix el Govern i posa el dit a la llaga d'un deis pitjors mals del país, que és la plaga de l'excessíva burocracia i mentre prepara el remei indispensable, per a collocar-la en el 1I0c just i digne, com obeint a una consigna i a una contra-ofensiva i com si encara fes una mofa, des deis ministeris rnateixos, la burocracia desplega les ales de l'atac per a envaír totes les esferes de la vida municipal.  
 
Que vol dir aixo? Que ens Ve a significar? Que la burocracia s'ha fet mestressa de tot arreu i té la íorca per a riure's de tot i anar fent el seu íet, que és el de viure, bona part d'ella, a costa del trebalí i de la suor deis altres.  
 
Davant d'aixó que ens cal fer? Una cosa molt senzilla: Que és un Ajuntament? El representant del poble respectiu. El composen una colla d'hornes que els elector s han triat. Defensen, per tant, els Interessos mo'rals i materials de la collectivitat. Aquests interessos són de mena sagrats, infinitament rnés sagrats que els interessos. particulars. A nosaltres són confiats; nosaltres, dones, tenim el deure de deíensar-los. ¿Que no farfem si sabéssirn que els nostres cabals perillen? Que no hem de fer si són en perill els de tots plegats?  
 
Diem, concretament, per a acabar: Dipositaris, molt bél Pero en poblacions de la nostra categorla per avall amb una condició sola: l' Ajunta-