Manifestación proteccionista : celebrada el día 8 de mayo de 1881 en el Teatro Conservatorio de Manresa á iniciativa de la Comisión organizadora de la misma

              ÿþ-li2-  
 
nisme del prohihicionisme. Lo proteccionisme no es mes que la protecció á mida de las necessitats de la nació; aixís, si avuy pel desenrotllo de nostra industria, agricultura, arts, Ó. qualsevols deIs elernenls de riquesa necessi tém d' una protecció d' un 70, lo proteccionismo demana que 's dongui aquesta protecció ; ara, . si demá 's pot rebaixará un 70, s' hi rebaixa. No es com han dit sos enemichs, un medi de eririquir ýÿ uns quants, sino que es un medi de desenrotllar los elements tots de la producció nacional. (1I1olt be).  
 
Cada nació vé á repnesentar una familia, quals pares ó tutors son los jefes del Estat, y 'ls-fills de la nació, son, considerantlos engeneral, las arts, las ciencias, la agricultura, la.industria, las manufacturas y demés rams de la activitat.: Tot gobern, com verdader pare de tots sos ti lis, necessita donarloshi la protecció bastant pera que aquestos fills creixin y 's desenrotllin, y perque un dia sian homes útils á la societat, y ja que parlém de nacions, perque sian útils á .la humanitat entera, perque la nació que no progresa no: es útil á la Humanitat; es una mala germana de tetas las demés, perque las empobreix y las devora.  
 
Considerat baix aquest sentit, lo gobern necessita dirigir iotas sas forsas á la protecció de cada industria, no per lo que representa, sino per las necessuats que cada una tinga, íins. y á taut que esuga del tot desenrotllada y tinga ja vida propia; es a dir, que se '15 hi dongui la protecció que correspongui al seu descnrotllo, y á las que avuy se implantin de nou, la protecció neeessaria pera que puguin 'implantarse, perqué tot gobern, com tot pare de familia ha de considerar que no tots los lilIs necessitan la .mateixa protecció, perqué uns son mes gran s que altres y no ñecessitan tant de sa tutela, pero de totas maneras la seva mira 11a de esser que un dia estiguin á un mateix gýÿau de desenrotllo y 's hastin á sí mateixos.  
 
Los medís de proporcionar la deguda protecció, s' obtenen per diferente vias; uns facilitan la protecció exterior y' altres la interior ; ¿,q-uins son los medís de protecció interior? L' -element principal de protecció interior no crech pas que sian la rebaixa de tarifas de camins de ferro, la obertu-ra y construcció de canals y demés vias de comunicaéió ; sino. lo desenrotllo de las industrias per los medís que té á má lo gohern; ¿p.erqué? molt senzill; perque no serveixen los camins sino salíém la manera d' emplearlos. Tinguém la instrucoió industrial suticient á ti de que cada aptitut, cada inteligencia, se coloquin en lo lloch que li correspon: pera que cadascú tinga sa manera de viurer. Quant la. instrucció estiga infundida en tots los rams de I' activitat, allavors cadascú se colocará en son lloch; eessarán los trasteros írequents ; las antipatías entre classes, perque tots estarán con vensuts de que cadascú exeroitará l' activitat en lo que li 'pertoca.  
 
Baix aqueix punt de vista tots tením .la obligáció mateixa de apo.yar la protecció, igualment los que representan los capitals, que las classes obreras, perque la frase que algunas vegadas ha tingut ressó entre 'ls ohrers de que la proteccio interessa sois als capitalistas, es una mentida; perqué si 'ls obrers no possehei:xen capitals, ah sos desitjos y ab sa instruocio lograrán possehirlos un dia mi- , llorant sa sort, y las demés classes convensudas de la hona Ié de la classe obrera que apoya aquesta manifestació, no escatimarán los medis de protegida y procurarán ajudarla pera que arrivi á posarse al nivell deIs capitalistas. (Aplcmsos,)  
 
Betxassém lo dictat de provincialistas que se 'ns duna, puig la protecció que demaném no. es á Catalunya, sino á tot Espanya .. Si Catalunya demanés la proteceió, per ella soláýÿ no contaría pas ah las adliesions de tots 6 la major part deis  
 
centres productors de tot Espanya. .  
 
Lo que hi ha- es, que Catalunya com á més ilustrada, y cem á germá gran vé á defensar los drets de tots los germans, sen s escatimarne ni un. deIs que á n' ells Jos hi corresponen; perque es ben natural que quan s' atacan mteressos creats, allá ahont aquestos interessos están més desenrotllats sian los primers en deíen-  
 
sarse, (Aplausos.) .  
 
Catalunya, s', es elevada á la categoría de fill primer dintre del desenrot11o dela nquesa publica, després que Espanya s' ha anat refent de la decadencia espantosa á que havia arrivat seguint unsisterna lliure-cambista, per ccrts goherns